Que volem
6 raons per les
quals el transvasament Xúquer-Vinalopó és inviable
1. Cal fixar i respectar el cabal ecològic del riu Xúquer
El Pla de Conca no fixa aquest cabal a partir d´Antella (els últims 50 km de llit del riu) i entre Tous i Antella estableix un cabal ridícul per a un riu com el Xúquer (0´6 m3/segon) que està fora de qualsevol criteri científic reconegut.
Aquest primer condicionant suposa establir un cabal ambiental, amb criteris científics, adequat a la importància del riu i permanent en el temps. La comarca de la Ribera i la societat valenciana no acceptaran de cap manera l´assignació d´un cabal simbòlic que no assegure la recuperació i manteniment de l´ecosistema fluvial. La greu situació de contaminació de les aigües del Xúquer i la intrusió salina en els últims quilòmetres de llit ens adverteixen del perill de convertir-lo, en un futur no massa llunyà, en una claveguera com el Segura i no en el riu per excel·lència del País Valencià que sempre ha portat unes aigües de gran qualitat.
2. Cal determinar les aportacions hídriques que ha de rebre l'Albufera per gaudir d'una bona salut ambiental.
El Pla de Conca de 1997 no li assigna a l´Albufera una reserva de cabal per considerar que amb els retorns i sobrants dels recs tradicionals i altres aportacions no regulades es consideren correctament satisfetes les seues necessitats hídriques. Però amb la modernització dels regadius, aquests retorns i sobrants desapareixeran en gran mesura, anul·lant per tant la major aportació que rep l´Albufera.
De fet en les al·legacions que els regants del Xúquer (USUJ) presenten al transvasament l´any 2000 diuen: «La zona húmeda del Parque Natural de La Albufera se mantiene gracias a las aportaciones por retornos y sobrantes de los regadíos de la Acequia Real del Júcar y de la Comunidad de Regantes de Sueca. Si se reducen las dotaciones de estas acequias o se mejora la eficiencia de riego se van a ver reducidas estas aportaciones y, por tanto, será necesario asignar a esta zona húmeda una nueva dotación complementaria con un volumen de 100 Hm3.».
3. Les conseqüències del canvi climàtic.
El passat 18 d´agost l´Agència Europea de Medi Ambient va fer públic un informe sobre el canvi climàtic. Per a la Península Ibèrica les principals conseqüències suposaran un pujada de 4 graus de la temperatura mitjana, un augment de les sequeres i una marcada reducció en els cabals dels rius dels sud europeu, en especial dels rius mediterranis. La previsió d´un descens de més del 50% del cabal dels nostres rius fins al 2070 fan que se disparen totes les alarmes en un riu que ha vist perdre més de la meitat del cabal que portava al llarg del segle passat.
4. El compliment de la directiva Marc de l'aigua.
Aquesta directiva europea que s´aprovà en l´any 2000, posteriorment al Pla de Conca, suposa un canvi molt important en les polítiques de l´aigua, que tindran com a objectius no sols l´ús productiu de la gestió de l´aigua sinó la protecció i millora de l´estat ecològic de les aigües i dels ecosistemes aquàtics i zones humides. Aquesta nova normativa obliga a establir una sèrie de mesures específiques de caràcter mediambiental en els plans hidrològics de conca tant per a les aigües superficials com subterrànies, a l´igual que per a les zones protegides com l´Albufera. Així mateix, la Directiva obliga a avançar cap a la plena repercussió en els usuaris dels costos de l´aigua, que per al transvasament Xúquer-Vinalopó, han segut calculats pel Banc Europeu d´Inversions en 0´47 euros/m3.
5. El descens continu del cabal del riu Xúquer.
Els successius estudis efectuats sobre les aportacions naturals de la Conca del Xúquer han donat com a conseqüència una disminució alarmant de les disponibilitats d´aigua del riu. De manera que cada nou estudi realitzat ha determinat una quantitat inferior a l´anterior. Si el Pla de Conca de 1997 fins a Tous considera una aportació de 1.576 hm3/any, el Pla Hidrològic Nacional de 2000 l´estableix en 1.441hm3/any o el més recent de la Confederació Hidrogràfica de 2003 el fixa en 1.339 hm3/any. Les aportacions del riu estaven sobrevalorades i el Pla repartia un aigua que no existia.
Aquest Pla, i els pactes polítics que el feren possible, legalitzaren les extraccions abusives dels aqüífers que es realitzen a Castella la Manxa. Ara, a mesura que augmenten els bombejaments en la Manxa Oriental, disminueix el cabal del riu en aquesta regió. Aquesta situació si es continua aplicant l´actual Pla provocarà un desastre ecològic en tot el Baix Xúquer.
6. L'anul·lació del transvasament de l'Ebre.
El transvasament Xúquer-Vinalopó estava íntimament lligat al de l´Ebre. Fins el punt que donada la precària situació del riu, s´havia previst compensar amb 63 hm3 procedents de l´Ebre la pèrdua dels 80 hm3 que s´anàvem al Vinalopó. Aquesta era la millor prova de la inviabilitat del Pla del Xúquer.
Molts regants i ciutadans de la Ribera i d´altres comarques valencianes es pregunten si el Xúquer i l´Albufera pagaran les conseqüències de les tensions polítiques ocasionades per la derogació del transvasament de l´Ebre. No s´expliquen com no s´han aplicat els mateixos criteris d´insostenibilitat ambiental i econòmica al transvasament Xúquer-Vinalopó, especialment quan la situació del Xúquer i de l´Albufera és molt més crítica que la de l´Ebre i el seu Delta.
Enllaços: El bloc de Xúquer
Viu | Full
d'inscripció individual | Full
de recolzament de col·lectius