Qui som
La
Plataforma Xúquer Viu es va constituir el dia 16 de desembre
de 2003 a la ciutat d’Alzira.
Des de els seus inicis va estar formada per una sèrie d’organitzacions polítiques, sindicals, ecologistes i ciutadanes de la comarca de la Ribera amb l’objectiu de demanar la revisió del Pla Hidrològic del Xúquer, de que s’assigne un cabdal mínim ambiental per al curs baix del riu i de demanar la paralització cautelar de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó.
Les organitzacions fundadores de la Plataforma Xúquer Viu són les següents: ESQUERRA UNIDA, BLOC, PSPV-PSOE, ESQUERRA REPUBLICANA DEL P.V., VERDS, ESQUERRA VERDA, UGT, CCOO, STE-PV INTERSINDICAL VALENCIANA, UNIÓ DE LLAURADORS DE LA RIBERA ALTA I DE LA RIBERA BAIXA, XÀRQUIA: ALTERNATIVES – ECOLOGISTES EN ACCIÓ, COL·LECTIU D’ENSENYANTS DE LA RIBERA, FUNDACIÓ NOVA CULTURA DE L’AIGUA, PENYA PIRAGÜISTA D’ANTELLA, BANUSAÏDI DE BENEIXIDA I GRUP MUSSOL D’ALCÚDIA.
Al llarg d'aquests mesos s'han anat afegint diverses organitzacions: ECOLOGISTES EN ACCIÓ, ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ, WWF-ADENA, ADENE-ENGUERA, ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ MOIXENT, CASAL JAUME I DE SUECA, CASAL JAUME I DE CULLERA, CASAL JAUME I DE CARCAIXENT, AMICS DE LA MUNTANYA DE SUECA, SALVEM LA BOSSARTA, GRUP ARRELS, ASSOCIACIÓ CULTURA CILIM D’ANTELLA, SAMARUC ECOLOGISTES EN ACCIÓ, ECOLOGISTES DE LA CANAL, LA FALAGUERA DE SUMACÀRCER, ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ I SUECA UNITED FB.
A més a més, s'han creat Plataformes Xúquer Viu Locals a Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, Fortaleny i L'Alcúdia.
Fa uns anys ens vam constituir en associació. A hores d'ara, Xúquer Viu està format per persones en qualitat de socis i per organitzacions, col·lectius i associacions en qualitat de institucions de recolzament. Per participar com a soci, o bé com a col·lectiu de recolzament pique a l'enllaç de contactes i inscripcions.
Per altra banda, cal esmentar que 22 ajuntaments de la Ribera, L'Horta, la Costera, la Canal de Navarrès i la Safor han donat suport a les reivindicacions de la Plataforma Xúquer Viu mitjançant la aprovació de mocions al Ple dels ajuntaments. Fins ara, els ajuntaments que han aprovat aquestes mocions són: ALCÀNTERA DEL XÚQUER, ALGEMESÍ, ALGINET, ALMUSSAFES, AYORA, BENEIXIDA, BENIMODO, BOLBAITE, CASTELLÓ DE LA RIBERA, CHELLA, CULLERA, FORTALENY, GANDIA, GAVARDA, GUADASSUAR, L’ALCÚDIA, L’ÈNOVA, MANUEL, MISLATA, RIOLA, SUECA i SUMACÀRCER. Aquests ajuntament representen al voltant de 300000 habitants.
El transvasament Xúquer-Vinalopó fou una infrastructura acordada en el Consell de l’Aigua de la Conca del Xúquer el 1997, inclosa en el Pla Hidrològic de Conca del Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrològic Nacional de 2001. Malgrat això, els 7 anys que han passat des d'aquest acord han estat plens de novetats jurídiques i de nova informació sobre l'estat ecològic del riu. A més a més s'ha fet palesa la necessitat d'avaluar de manera integrada l'impacte d'aquesta infrastructura sobre el Parc Natural de l'Albufera. En aquests 7 anys ha canviat sensiblement el context en el qual es va prendre aquella decisió, i com en la majoria dels casos, les solucions tècniques no són bones ni roïnes en sí mateixes, sinó que són adients o no al context en el qual s'apliquen i amb relació a l'evolució del progrés tècnic que ofereix alternatives d'actuació. Així, un concepte bastant senzill s'ha fet cada vegada més clar: si volem que l'aigua continue sent un recurs renovable hem d'assegurar el bon funcionament del seu cicle ecològic. És a dir, hem de mantindre un bon estat ecològic dels aqüífers i dels rius: necessitem rius vius per assegurar l'accés a l'aigua tant en el present com en el futur. I això és exactament el contrari al que suposa la execució d'aquesta transferència d'aigües.
En definitiva, aquestes noves circumstàncies, unides a d’altres, com la determinació dels autèntics costos de l’aigua (molt superiors als previstos, determinen la inviabilitat d’un transvasament que s’ha de derogar, i començar a treballar al voltant d’altres alternatives més sostenibles per al Vinalopó i el Xúquer.
Des de els seus inicis va estar formada per una sèrie d’organitzacions polítiques, sindicals, ecologistes i ciutadanes de la comarca de la Ribera amb l’objectiu de demanar la revisió del Pla Hidrològic del Xúquer, de que s’assigne un cabdal mínim ambiental per al curs baix del riu i de demanar la paralització cautelar de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó.
Les organitzacions fundadores de la Plataforma Xúquer Viu són les següents: ESQUERRA UNIDA, BLOC, PSPV-PSOE, ESQUERRA REPUBLICANA DEL P.V., VERDS, ESQUERRA VERDA, UGT, CCOO, STE-PV INTERSINDICAL VALENCIANA, UNIÓ DE LLAURADORS DE LA RIBERA ALTA I DE LA RIBERA BAIXA, XÀRQUIA: ALTERNATIVES – ECOLOGISTES EN ACCIÓ, COL·LECTIU D’ENSENYANTS DE LA RIBERA, FUNDACIÓ NOVA CULTURA DE L’AIGUA, PENYA PIRAGÜISTA D’ANTELLA, BANUSAÏDI DE BENEIXIDA I GRUP MUSSOL D’ALCÚDIA.
Al llarg d'aquests mesos s'han anat afegint diverses organitzacions: ECOLOGISTES EN ACCIÓ, ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ, WWF-ADENA, ADENE-ENGUERA, ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ MOIXENT, CASAL JAUME I DE SUECA, CASAL JAUME I DE CULLERA, CASAL JAUME I DE CARCAIXENT, AMICS DE LA MUNTANYA DE SUECA, SALVEM LA BOSSARTA, GRUP ARRELS, ASSOCIACIÓ CULTURA CILIM D’ANTELLA, SAMARUC ECOLOGISTES EN ACCIÓ, ECOLOGISTES DE LA CANAL, LA FALAGUERA DE SUMACÀRCER, ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ I SUECA UNITED FB.
A més a més, s'han creat Plataformes Xúquer Viu Locals a Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, Fortaleny i L'Alcúdia.
Fa uns anys ens vam constituir en associació. A hores d'ara, Xúquer Viu està format per persones en qualitat de socis i per organitzacions, col·lectius i associacions en qualitat de institucions de recolzament. Per participar com a soci, o bé com a col·lectiu de recolzament pique a l'enllaç de contactes i inscripcions.
Per altra banda, cal esmentar que 22 ajuntaments de la Ribera, L'Horta, la Costera, la Canal de Navarrès i la Safor han donat suport a les reivindicacions de la Plataforma Xúquer Viu mitjançant la aprovació de mocions al Ple dels ajuntaments. Fins ara, els ajuntaments que han aprovat aquestes mocions són: ALCÀNTERA DEL XÚQUER, ALGEMESÍ, ALGINET, ALMUSSAFES, AYORA, BENEIXIDA, BENIMODO, BOLBAITE, CASTELLÓ DE LA RIBERA, CHELLA, CULLERA, FORTALENY, GANDIA, GAVARDA, GUADASSUAR, L’ALCÚDIA, L’ÈNOVA, MANUEL, MISLATA, RIOLA, SUECA i SUMACÀRCER. Aquests ajuntament representen al voltant de 300000 habitants.
El transvasament Xúquer-Vinalopó fou una infrastructura acordada en el Consell de l’Aigua de la Conca del Xúquer el 1997, inclosa en el Pla Hidrològic de Conca del Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrològic Nacional de 2001. Malgrat això, els 7 anys que han passat des d'aquest acord han estat plens de novetats jurídiques i de nova informació sobre l'estat ecològic del riu. A més a més s'ha fet palesa la necessitat d'avaluar de manera integrada l'impacte d'aquesta infrastructura sobre el Parc Natural de l'Albufera. En aquests 7 anys ha canviat sensiblement el context en el qual es va prendre aquella decisió, i com en la majoria dels casos, les solucions tècniques no són bones ni roïnes en sí mateixes, sinó que són adients o no al context en el qual s'apliquen i amb relació a l'evolució del progrés tècnic que ofereix alternatives d'actuació. Així, un concepte bastant senzill s'ha fet cada vegada més clar: si volem que l'aigua continue sent un recurs renovable hem d'assegurar el bon funcionament del seu cicle ecològic. És a dir, hem de mantindre un bon estat ecològic dels aqüífers i dels rius: necessitem rius vius per assegurar l'accés a l'aigua tant en el present com en el futur. I això és exactament el contrari al que suposa la execució d'aquesta transferència d'aigües.
En definitiva, aquestes noves circumstàncies, unides a d’altres, com la determinació dels autèntics costos de l’aigua (molt superiors als previstos, determinen la inviabilitat d’un transvasament que s’ha de derogar, i començar a treballar al voltant d’altres alternatives més sostenibles per al Vinalopó i el Xúquer.
Enllaços: El bloc de Xúquer
Viu | Full
d'inscripció individual | Full
de recolzament de col·lectius